La boca aigua

Galetes de llimona i romaní.

Mon, 18 Feb 2008 20:08:13 +0100

Si una cosa tenen les galetes és que són molt fàcils de fer i en general ens donen un resultat excel·lent. Aquestes no en són pas l’excepció, sinó més aviat la prova clara del que us dic. Amb molt poca feina degustareu de una petita explosió de gustos.

Així que, com que és ràpida de fer anirem per feina:

Tiramisú

Thu, 15 Nov 2007 18:47:38 +0100

Avui parlarem i farem un dels dolços més internacionals que existeixen: el Tiramisú. Per qui no n’hagi provat mai un d’autèntic ha de saber que aquest és un dels postres més suaus al paladar que he provat. És dolç en el seu punt just i el gust de cafè, gens predominant, es complementa perfectament amb la crema de mascarpone, l’essència d’aquestos postres. Realment una delícia. Si no l’heu tastat mai, comenceu a pensar en l’excusa per fer-lo, o sense excusa, perquè val la pena per ell sol, i comprovareu com té la seva bona fama ben guanyada.

Per desgracia s’ha abusat molt del nom de tiramisú i s’ha posat a molts productes que no poden ni aspirar pas a arribar a ser tant bons com l’original.

I després d’aquesta reflexió filosòfica ha arribat el moment que tots esperàveu, el moment de posar-nos mans a la feina. Però abans, permeteu-me un comentari més, d’un dolç com aquest n’existeixen tantes versions com persones el fan, i jo no podia ser menys :). En la versió que en faig hi ha dos canvis del que podríem considerar la recepta original. El primer, uso licor de cafè (com Tia Maria) en comptes d’Amaretto. El segon, hi afegeixo xocolata fosa, la qual hi dóna un toc cruixent que el fa molt interessant en comparació al tovet de la resta dels postres. I ara sí, comencem:

Pastís de fruita confitada

Sat, 15 Sep 2007 18:43:24 +0200

Un clàssic entre els clàssics, i és que tard o d’hora s’havia de fer aquesta recepta i penjar-la. I això és el que toca avui. A més així deixem la xocolata pel pròxim dia :)

Sobre aquest pastís hi ha poca a cosa a dir, bo segur que us quedarà, és molt fàcil de fer i el resultat encanta sempre. Però té una dificultat: la fruita confitada. És molt difícil que quedi flotant pel mig del pastís i no ens caigui al fons.

Per això hi ha mil i un mètodes per evitar-ho, i de fet el dia que vaig fer aquest pastís, no hi va haver èxit i les fotos corresponent a un dia que se’m va ensorrar tota la fruita, però posteriorment el vaig tornar a fer i va anar millor la cosa.

La manera que m’ha funcionat és la següent: es tracta de posar una capa de massa i una capa de fruita, i anar repetint fins acabar la massa.

En tot cas, com ja us vaig avisar des de el principi, aquí no ens amaguem dels erros i m’ha costat tres intents aconseguir que hem sortís bé. I com ja he dit, la vegada que hem va sortir bé, no vaig fer fotos, així que us tocarà posar-hi imaginació o encara millor provar-ho.

Pastís de xocolata i cafè

Mon, 13 Aug 2007 21:02:31 +0200

Quina combinació millor de gustos us imagineu que no sigui cafè i xocolata? Si no què ha fet tan famós el capuccino italià? Doncs aquest pastís és en honor a aquestos dos gustos i també a tots els amants de la xocolata i el cafè. De fet farà més les delícies dels amants de la xocolata que als del cafè, doncs el cafè és el complement ideal per la xocolata.

Abans de res. Parlem de la recepta, segons la recepta original hauríem de fer servir 3 motlles de 18 cm i repartir la massa entre els tres. Jo estic segur que així quedaria molt millor. Però al meu forn els hauria de posar un a un, i a més no tinc tres motlles de 18 cm de diàmetre, així que ho farem d’una sola fornada en un motlle de 26 cm i el tallarem del mig. Si ho feu amb tres motlles, tindreu tres capes per omplir de la crema de cafè, i serà més bonic, però si no, aquest sistema va prou bé.

Doncs si us sembla, començarem com sempre amb els ingredients:

Bescuit de pinya

Sun, 22 Jul 2007 19:33:59 +0200

Un més i mig ha hagut de passar, però ja tornem a ser aquí. No us penseu que aquest temps he estat parat i no he pensant en vosaltres. Ho he fet, i he fet forces receptes, però cap de les que he fet m’ha convençut prou com per posar-la a la web. Així que vaig decidir fer un dels pastissos que més m’agraden per penjar-lo: el bescuit de pinya, ideal per fer-lo i servir-lo fresc ara a l’estiu.

Una de les gràcies és que malgrat la pinya i una base de sucre cremat no és massa dolç i li dóna un toc molt característic que a mi m’encanta.

Abans de passar amb la recepta, us faig un petit comentari sobre les mides. Al tractar-se d’un bescuit, el punt de referència són el pes dels ous, tres en aquest cas. Així farem servir el mateix pes de tres ous ( amb closca inclosa) de farina, sucre i mantega. Pels que vulguin fer via, a els ingredients poso les mides generals per tres ous grossos.

Pastís de poma

Thu, 31 May 2007 20:42:59 +0200

Ja hi tornem a ser, si és que no ho puc evitar haig de cuinar! I m’encanta fer-ho :) I aquí teniu l’últim que ha sortit del forn de casa, una delícia! Aquesta recepta de pastís de poma és meravellosa, però la clau està també en la recepta de la massa brisa que per mi és una de les millor que he provat mai. La culpa: el llibre comprat a França que us deia a la secció +Coses. Si us cau a les mans, compreu-lo, val la pena. De moment un 10, això sí, només he fet una recepta, però n’he mirat moltes ;)

Anem per feina. El pastís de poma era una cosa que tenia moltes ganes de fer, especialment un d’aquestos coberts que és veuen a totes les pelis americanes (estalvieuvos bromes relacionades amb la pel·lícula American Pie, és una broma massa fàcil). La cosa està en que no n’havia menjat mai i quant vaig llegir la recepta vaig pensar:”l’haig de fer” i l’he feta, i ara us poso com fer-la per a tots vosaltres.

Un petit detall, com us he dit la massa brisa d’aquesta recepta és excepcional i la podeu fer servir per qualsevol altre pastís. Jo us posaré les mides que vaig treure del llibre, és mota massa i us en sobrarà, el meu consell és que la poseu al congelador la part que us sobri. Després nomes l’haureu de treure de la nevera el dia abans. És el que jo he fet.

Pastís de xocolata

Fri, 18 May 2007 19:30:46 +0200

Avui tenim un altre recepta de xocolata: un pastís de xocolata. En aquest cas es tracta d’una variant del clàssic pastis o coc de iogurt que és força conegut per no dir que molt, però si no el coneixeu un dia d’aquestos faig la recepta, no us preocupeu.

Bé, com que aquestos dies no tinc massa temps, avui anirem una mica al gra si us sembla. Entre altres coses perquè no te cap tipus de misteri i és molt molt fàcil que surti bé.

Per cert, es tracta de un coc que per berenar és ideal, potser l’única pega és que és adictiu, clar que també pot ser que per mi és adictiu tot el que dur xocolata.

Abans de mirar-nos els ingredients un comentari: les mesures de gots que posaré fan referència al envàs del iogurt que farem servir. Ara ja podem començar:

Creps dolces

Sun, 22 Apr 2007 20:27:46 +0200

Crec que no enganyo a ningú si dic que les creps són per mi un autèntic capritxo. M’encanten. Casi cada diumenge en faig per esmorzar, em llevo més d’hora i em dedico un temps per fer aquestes creps. Crec que no hi ha manera millor per començar el diumenge. Per cert, avui no n’he fet i les trobo a faltar, de poc en faig per berenar. Seré crep adicte? crec que sí. Però no t’estranyi, si les fas i les proves, tu també t’hi tornaràs.

Abans de començar, si una recepta és agraída amb la imaginació, és aquesta. Aquí posaré la recepta de les creps i algun exemple de farcits per fer-les, però crec que no hi ha casi res que no hi quedi bé. Ara veureu ara, comencem va:

Una mona diferent...

Sat, 14 Apr 2007 18:59:16 +0200

Je je je... la Mona!!! Sí, no podia ser de cap altre manera, havia de passar, era inevitable... Què? que vaig tard? Doncs teniu raó, vaig tard, vaig molt tard. Ho sé, però per dir-ho així he fet vacances forçoses de pastissos. Vaig fer la mona, però no vaig tenir temps de penjar-la, ja sabeu que diuen: “Més val tard que mai”.

A més, malgrat que és una mona, serveix per qualsevol aniversari de qualsevol nen (o no tant nen). Com sempre el millor que podeu fer, és quedar-vos amb la idea principal i a partir d’aquí posar-hi imaginació.